APRENENT SICÍLIA (I). EL JOVE LAMPEDUSA

Palazzo Tomasi a Palermo on va viure els seus últims anys el príncep de Lampedusa. Actualment encara hi viuen membres de la família Tomasi.

El meu pare havia vingut a anunciar l’assassinat del rei Umberto, esdevingut a Monza la nit anterior, el 29 de juliol de 1900. Repeteixo que veig totes les ratlles de llum i d’ombra del balcó, que sento la veu excitada del meu pare i el soroll del raspall que cau sobre el vidre del lligador i l’exclamació pietosa de la bona de la Teresa, que torno a sentir la sensació de defalliment que ens envaí a tots;  tot això, però, resta separat permanentment de la notícia de la mort del rei. El sentit històric, diguem-ne del fet, se’m comunicà més tard, i aquest serveix ara per explicar la persistència de l’escena en la meva memòria.(...)

Els llocs de la meva infància

Capítol primer

D’antuvi la nostra casa. Me l’estimava amb bogeria i encara me l’estimo ara que, des de fa 12 anys, no és sinó un record. (...) Em serà doncs molt dolorós evocar la Desapareguda estimada tal i com ella va ser fins a l’any 29, amb tota la seva integritat i bellesa, i com va continuar sent, malgrat tot, fins al 5 d’abril de 1943, dia que les bombes arrossegades de l’altra banda de l’Atlàntic la cercaren i la destruïren. (...)

Els llocs de la meva infància

Capítol segon

Cal Lampedusa

La casa de Palerm, nogensmenys, posseïa també unes dependències al camp que en multiplicaven els atractius. Eren quatre: Santa Margherita Belice, la vil·la de Bagheria, el palau a Torretta i la casa al camp a Raitano. També hi havia una casa de Palma i el castell de Montechiaro, però no hi anàvem mai.

La preferida era Santa Margherita, on passàvem molts mesos, fins i tot a l’hivern. Era una de les cases de camp més boniques que jo hagi vist mai. Construïda l’any 1680, cap el 1810, el príncep Niccolò Filangeri di Cutó, pare del besavi matern, la va restaurar del tot arran del sojorn llarguíssim que hi feren Ferdinando IV i Maria Carolina forçats durant aquells anys a viure a Sicília, mentre a Nàpols regnava Murat. (...)

Els llocs de la meva infància

Capítol tercer

El viatge

He volgut transcriure fragments de les memòries que el príncep Giuseppe Tomasi di Lampedusa, inoblidable autor de El Guepard, va escriure ja en edat adulta i amb la convicció que mai serien llegides per ningú.

Ja que m’he fet amb un passatge per viatjar a Palerm el proper 23 de març, m’he sentit lògicament atreta per preparar, ni que sigui per sobre, la setmana que, si tot va com ha d’anar, passaré a la illa. De cop i volta em venen al cap molts escriptors de diferent calat, la ineludible màfia i la mestrívola trilogia d’Il Padrino que tan bé deu reflectir-la i, naturalment, les cançons que Roberto Alagna oblidant el tenor seductor que sempre representa, canta meravellosament en el dialecte de la terra dels seus pares velles cançons d'amor, gatzara i melangia.

No obstant i això serà difícil que d’aquí que me’n vagi no tornin a sortir fragments d’aquest llibre encantador on Lampedusa conta els seus records de nen i, contràriament al que ell hi escriu, han estat i seran llegits per molts lectors inquiets. L'elegància i la concisió de Lampedusa el distingeixen d'una gran majoria d'escriptors mitificats en vida. Una sola obra i un editor intel·ligent -l'escriptor Giorgio Bassani- l'alcen com el cànon que és de la llengua italiana moderna. Només ens hi faltava el gran artista milanès Visconti per convertir en imatges aquesta meravella escrita no solament sense trairla sinó honorant-la.

TOTS ELS CONTES

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Traducció Rossend Arqués

Émpuries Narrativa - Barcelona 1988

------------------------------------------------------------------------------------

 

El proper dijous dia 28 presentarem el poemari Les ales del silenci a la llibreria Saltamartí de Badalona, carrer Canonge Baranera, núm. 78,

TOTS HI SOU CONVIDATS !!!