Vaig arribar de Sicília
el dia 30 de l’últim mes de març i, com queda ben palés, no vaig tenir cap
pressa per actualitzar aquest racó que tinc la sort i el plaer de compartir amb
tanta gent volguda.
A l’anada vaig
comprovar sense sorprendre’m que la càmera de fotografiar era morta. Vaig recórrer
al mòbil que era un altra cadàver. Per acabar d’arrodonir la festa m’havia
deixat els corresponents carregadors a casa. Em vaig preguntar si també m’hi
havia deixat el cap si oblidava estris tan essencials. I és el que jo dic,
molts aparells i aparellets, molts twiters i what’s up però sense un cable i un
endoll no anem enlloc. En realitat són ginys sofisticats que s’alimenten com
les antigues ràdios de cent anys endarrere.
Com que explicar el
que he vist de Sicília se’ns faria molt feixuc a tots, sobretot a vosaltres
estimats llegidors, opto per una vella frase feta i molt senzilla: m’ha
entusiasmat. I reblo: Hi tornaria ara mateix.
De tant en tant,
com qui treu un canó de ricotta, puc explicar com me n’han resultat de
seductores determinades coses. Sicília té infinitat d’aspectes, és misteriosa i
sòrdida i alhora és bella fins a l'infinit. Tres mars li donen llum sota el sol i
sota el sol fumeja aparentment manso el volcà que,irònic, ens recorda que és una
muntanya nevada on el foc hi fa niu i cal estar alerta perquè si s’escapa, la
gent, la terra esdevindran torres de cendra.
Atès el fracàs amb
els estris de retratar –també vaig fracassar intentant adquirir una senzilla
Kodaka Monreale-he estirat prou fotografies perquè qui no conegui la illa de Sikelia obri
uns ulls com dos pans i qui ja l’hagi visitada gaudeixi de tornar-la a veure.
Feliç de tornar-vos a escriure!
 |
| Temple de la vall dels temples, Agrigento |
 |
Teatre grec, Segesta  |
 |
| Santa Maargherita di Belice (1) |
 |
| Temple de Selinunte |
 |
| Oliveres sicilianes. |
(1) Residència dels avantpassats de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, autor d'El Guepard que passava en aquest palau els estius de la seva infantesa. Al costat la catedra.
Desitjo que aquests cinc cèntims visuals hagin estat suficients però, creieu-me, encara queda molt per veure.
8 comentaris:
Ben tornada, Glòria. Ja pensava que t'hi havies quedat a viure, cosa que tampoc seria tan greu, perquè Sicília és una delícia.
Amb això sí que no et contradiré. Gràcies per la teva rebuda i encantada de saludar-te.
Me alegro que te haya gustado Sicilia y hayas disfrutado en tu viaje. Como tu dices, Sicilia tiene una mezcla de belleza, misterio y sordidez que la convierten en un lugar sorprendente.
Viendo tus fotos he recordado estos lugares en los que estuve el año pasado y que me encantaron.
Un saludo.
Me alegro de haberte traído buenos recuerdos, Presley y es que a Sicilia, una vez conocida, uno volvería siempre.
Un saludo para tí.
Ja tens un motiu per tornar-hi, les fotos que no vas poder fer.
Ben tornada
Gràcies Joaquim!. Sí, hi haig de tornar i retratar-la jo.
Un petó!
Me tranquiliza bastante saber que los problemas sólo han sido de índole cacharrística. Llegué a temer algo realmente grave por el tono de un correo que me enviaste.
Siempre nos quedará Sicilia.
Por si te sirve de consuelo, yo me quedé sin cámara ayer en Calahonda.
Toca renovarse... o ahorrar.
Un petó.
AG
PS Cuando termine mi borrador te haré una serie de consultas sobre tu libro para ver si soy capaz de terminar la reseña que tengo a medias.
Muchas gracias, Alberto por tu dedicación a mi libro. Es todo un mérito por tu parte.
Me olvidé de los cargadores. Los cacharros están bien. A la vuelta caí en una fuerte apatía hasta la fecha en que reabri la parada.
Un beso muy fuerte.
Publica un comentari a l'entrada