JIM

Cada dia escoltaves aquesta cançó. Una vegada i una altra durant molt de temps. Quan la senties, encara que el sol resplendís amb fúria de juliol, l’estança on eres,  prenia els colors que, inquiets com brases que es van extingint,  componen l’agonia de setembre en un modest apartament d’una ciutat innominada,  al nord de Boston, per exemple.  Una noia de cabellera llarga i ulls absents apareixia asseguda,  al costat d’una taula rodona,  amb la cara lleument coberta per una mà, no sé si la dreta o l’esquerra, una mà cansada de repetir el gest de resignat lament i de nostàlgia inútil. La noia portava un jersei fosc i una faldilla llarga i florejada. Mai no li veies els peus. Darrere de la taula rodona hi havia alguns  llibres abandonats en un desordre voluntari com si mai haguessin servit per res i ja no fossin apreciats per la noia,  que els hauria comprat temps abans,  esperant-d’ells la nutrició del seu esperit ara malalt. Per una finestra de mida mitjana entrava, a través d’una cortina de color torrat,  l’ombra viva dels colors que,  inquiets com brases que es van extingint,  componen l’agonia de setembre, els mateixos colors que s'apagaven a la teva estança on et lliuraves a la cadència melangiosa d'aquell cant d'enyor que sonava en un modest apartament d'una ciutat innominada, al nord de Boston, per exemple.
Moltes dones d'aquesta terra injusta, a l'ombra i en silenci, ploràveu ulls endins un Jim qui sap si inexistent. La vostra mudesa era la música que encara ens persegueix a totes.

Elizabeth Siddal - Dante Gabriel Rosetti

Video de dm38bcn

Si heu tingut l'amabilitat d'arribar fins aquí, suggereixo compareu la lletra original de JIM amb l'adaptació, esplèndida, de Francesc Pi de la Serra.
Gràcies!

JIM


Jim, no em porta mai les flors que prefereixo,
Jim, no riem mai junts i jo no m'ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.


Jim, no em diu mai quer sóc el seu desig ardent
el foc de l'amor per ell ja no s'encén
malgrat el temps que fa que sortim.


Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés
et deixo fugir però el meu cor
s'esquerda encara més.
Sé que el dia que m'estimi em deixarà 
podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.

Caesar Petrillo, Ed Ross, Nelson Shawn
Adaptació al català: Francesc Pi de la Serra

versió original anglesa:

Jim doesn't ever bring me pretty flowers
Jim never tries to cheer my lonely hours
Don't know why I'm so crazy for Jim

Jim never tells me I'm his heart desire
I never seem to set his love affire
Gone are the years I've wasted on him
Sometimes when I get feelin' low
I say let's call it quits
Then I hang on and let him go
Breaking my heart in bits

Someday I know Jim will up and leave me
but even if he does you can believe me
I'll go on carrying the torch for Jim


I'll go on lovin' my Jim

SÍMPTOMES

Un dia el blog va esdevenir dietari de dolors i cabòries.
El projecte inicial de parlar d’Oscar Wilde es negava, rebel, a prendre forma.
No es tractava de copiar un fragment de poesia de l’irlandès genial.
Tampoc volia quedar-me en la camèlia que el dandi va posar de moda.
Dandi lliurat a sopars frívols i brillants on, entre d'altres coses, discutia
la bellesa dels jardins orientals que aviat es veurien publicats a la seva revista fastuosa.
Tampoc centrar la història de l'artista en la santa Salomé ni en la presó de Reading.

Mentre, em voltava també la figura de Proust,
que un dia o altra hauria d’aparèixer a casa meva
 i fer-me perdre amb ganes el temps  irretrobable.
Si a Wilde camèlies, caledjes per a Proust.
Tard o d’hora ho podré explicar tot.
Amb lletra clara i separant els temes evitant dades i feixucs adjectius.

Ara em preocupa, i ja fa dies, el mal d’esquena persistent,
les piruetes que el dolor fa fer als dits dels meus peus i
l’absència alarmant de les últimes fulles de tardor.
Un dia tens intenció de fer un treball al blog i et surt com a màxim desig realitzable
l’evocació de la camèlia, el pensament de la caledja,
les violetes que ja no fan olor
i una flonja magdalena
sucada en xocolata ardent i negre
com a preludi d’una nit reposada.

Fer-se vell, i moltes altres coses, podria ser això.

"Elusive Thoughts"
mixed media 60 x 40
DEREK MENARY

http://www.derekmenary.com/

RITUAL

Aroma d’algues a la pell per conjurar l’amor. I si aquest amor ve i decideix prendre-la, caurà a terra el delicat mantell que li cobreix el cos i esdevindrà l’ estora suau on ambdós es podran estimar ignorant el temps. I desprès del combat, humits, laxos i escabellats, com dues joves aus passada la tempesta, jauran gairebé immòbils, per fer eterna la glòria del moment. Però l’amor no entra a casa i, un cop més, ella es plany pels exquisits ungüents vessats en va sobre la seva menystinguda pell. I en un embat veloç inicia mitja festa i comença a besar-se braços, llavis i mans. Les dents excaven fins a trobar, inesperat, el principi d’un nèctar saborós. Aspira amb trist anhel l’enigma de la seva pròpia olor. I continua, i persisteix i del seu cos n’ aprèn indrets insòlits. Se sent muntanya i llac. Se sent flor i oceà. En silenci reclama un destí compartit que se li nega.

S’ abraça fort. S’estreny a si mateixa. Els braços perfumats i mòrbids envolten el seu cos amb fèrria decisió i ara ella és un amant enrabiat, encès d’enyorament. Ulls closos i ungles cegues assedegades de la seva sang sola. Per fi sap que aquell amor d’ella per a ella és l’únic amb què pot comptar.

g.a.p.

Fotografia: Quadre de Balthus. Títol no trobat.

COL·LECCIÓ PRIVADA

El primer que recordo és el negre. El negre de l'americana que portaves damunt d'una camisa gris travessat per aquella corbata de disseny acolorida amb pinzellades minerals. Minúsculs punts de plata, ratlles curtes de plom i l’esquitxada atzarosa del ferro rovellat. També recordo els botons de puny que eren- vaig saber-ho més tard- reproduccions de monedes romanes mostrant l’efígie del cèsar que tant t’hauria agradat ser. Després d’inventariar-te una bona part del vestuari, accessoris inclosos, els meus ulls varen emprendre un vol breu a la cerca dels teus. Expressius, els teus ulls, vaig creure que em rebien amb els braços oberts. Semblaven d’aigua calma i el seu càlid esguard d’acolliment manifestava una clara invitació a immergir-m’hi per sempre. Els teus ulls, que eren nostres, semblaven proclamar la joia d’haver-me finalment reconegut.

El primer que recordo és el negre, però era negre del dol. El gris venia després i era dens i profund com el llot d’un pantà inexplorat. Els colors minerals: La plata, el plom, el ferro rovellat eren els colors dels punyals, els colors de les bales , el color de la sang.

No vaig saber interpretar cap dels senyals. Mai no m’havia d’haver imaginat que l’aigua calma dels teus ulls només era un miratge on en lloc de quedar-m’hi a viure eternament, amb un dolor lent i pervers, m’hi vaig anar morint.

Colors que enganyen
Dibuix sobre paper moll  
Autor: G.A.P.

Canço: The Shadow of your smile
             Johnny Mandel i Paul Francis Webster

L’ESCRIPTURA: TAMBÉ UN JOC

Es poden fer, per exemple, dues llistes de sis paraules cadascuna disposades una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Seguidament, s’enumeren per separat, en aquest cas d l’u al sis. La numeració pot ser correlativa o bé saltada, a plaer dels contistes. El següent pas consistirà a casar els números de la primera llista amb els de la segona fent així parelles de paraules. Amb cada una de les parelles resultants intentarem construir un conte breu. Un “contet “ és com a mi m’agrada dir-ne ja que les denominacions “microcontes” i “relats hiperbreus” , les respecto, però no m’acaben de fer el pes. Prefereixo “contet” per senzill i proper i, sobretot, per petit.

L’hivern passat vaig fer alguns exercicis partint d’aquesta fórmula . Es pot prendre com un joc divertit però també admet -no hi ni barreres ni fronteres- les vessants més serioses. Hem d’escriure el que se’ns acudeixi comptant solament amb dos mots sense cap connexió aparent i procurant no passar de les deu línies. No cal fer aquestes minúscules composicions contrarellotge. És millor escriure-les amb calma i, si convé, refer-les perquè, malgrat la brevetat obligatòria, cal dotar-les d’un contingut coherent i tan ben expressat com ens sigui possible.

Els exercicis d'aquesta mena potencien l'enginy i la capacitat de sintèsi verbals. Aquesta última frase no vol ser un missatge d'autoajuda. L'afirmació és lògica i real.

M'atreveixo a deixar dues mostres dels meus intents en l’aventura dels contets . Desitjo que us agradin però la crítica també s’admet.

PAPALLONA-FORN ( I )

LA PAPALLONA ES VA SENTIR EMBRIAGADA I DE SEGUIDA VA SABER QUE AQUELLA ESTRANYA OLOR QUE LI ARRIBAVA LA MATARIA D’UN MOMENT A L’ALTRE. DE SOBTE, ABANS DE MORIR, VA RECORDAR QUI ERA: UNA PAPALLONA QUE UN NEN HAVIA DIBUIXAT EN UNA PARET DEL CAMP D’EXTERMINI D’AUSCHWITZ. DE SEGUIDA VA ENTENDRE QUE AMBDÓS, L’INFANT I ELLA, MATEIX HAVIEN DE COMPARTIR EL TRÀGIC DESTÍ FINAL: UN FORN. I VA ESPERAR, RESIGNADA, LA MORT DAMUNT LA PIZZA QUASI CUITA.

ESPERPENT-QUADRE (II )

EL SENYOR VA FER RETIRAR EL QUADRE DE LA SALA D’ESTAR PERQUÈ ELS SEUS VISITANTS, QUAN EL VEIEN, FEIEN UNA GANYOTA DE DESGRAT COM SI LA DAMA ALLÀ PINTADA ELS RESULTÉS GROTESCA COM UN ESPERPENT. VA DONAR EL QUADRE A UN MUSEU IMPORTANT I, AVUI DIA, ELS VISITANTS FAN CUA PER ENTRAR A LA SALA ON LA DAMA EN QÜESTIÓ HA ADQUIRIT L’STATUS DE SÍMBOL DE BELLESA.

Logo: Blog le monde