 |
| Aristide Maillol-Dos nus en un paisatge |
Vols saber si t’enyoro?
M’ho pregunta l’infinit espai buit.
M’has deixat
i t’enyoro com si jo no fos jo
i només fos el mal
de l’abandonament.
Una fosca ferida vessant sang.
De debò no t’ho creus?
T’enyoro com quan no et sabia
i sentia una pedra
on el meu fràgil cor et demanava.
Hauria estat més fàcil no tenir-te,
viure ignorant de tu,
i de la teva embranzida predadora.
Si t’enyoro
deu ser també l’avorriment
de no voler estimar mai més ningú
i el culte al foc quan la nit s’anuncia
i em mossega l’absència dels teus passos,
i imito, solitària, la teva veu de fum.
Si, t’enyoro
però no et suplicaré que tornis més
ni et cobriran de nou les meves mantes
ni lloaràs la calidesa de la meva pell.
No gaudiràs mai més de la meva conversa
I, si vens i et convido a alguna cosa...alerta,
que pot ser verí.
Glòria Abras Pou
14 de Febrer de 2013
Sant Valentí
