SALVADOR ESPRIU, FLAMA, CENTAURE

Cementiri d'Arenys de Mar (Maresme), la Sinera d'Espriu 

El 10 de Juliol del 2013 celebrarem -si tot va bé- el centenari del gran poeta Salvador Espriu. A penes sento  parlar d’ell i veus autoritzades afirmen secament que se l’està oblidant. Per sort n’hi ha d’altres, de veus, que asseguren que mai l’hem allunyat del nostre pensament on el poeta roman com un oracle en l’eternitat dels seus versos altíssims. De la mateixa manera que Salvador Espriu vibra en molts de nosaltres, ho farà també en les joves fornades de poetes que cantaran la seva excelsa música interior, la de  l'exili obligatori d’una llengua que li va estar negada i que ell, obstinat,  va voler i saber engrandir amb consciència gairebé messiànica.

Parlar de Salvador Espriu, per a mi, vol dir callar i llegir en veu no massa alta:

DESPRÉS DELS ARBRES

Quan ja no pugui perdre'm

més en la neu i vegi

llums i cel de sortida

damunt l'esglai dels boscos,

sentiré la fatiga

del caminant pel somni

de la font i la casa,

benigna olor de terra

i pa llescat a taula.

Aleshores,  ben lliure

d'espera i de temença,
m'adormiré per sempre,
escoltant cops d'aixades
molt lentes als camps amples,
remor de vespre als pàmpols.

SENYOR DE L'OMBRA

Has rigut i sóc aigua,
repós de terra, l'aire
recordat. D'un silenci
novíssim, ara neixo,
lliure a la fi del cercle
obsessiu de les coses.

No hi ha veus, ni vells rostres,
ni ja desig d'imperi
o de saber. Sols dura
la nit, nit cavalcada,
militar, i suporto
abismes, esperances
de claror, de sentir-me
només flama, centaure.

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dies sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviants de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.

Del recull MRS. DEATH (1952)

A tots tres poemes hi surt la paraula "lliure".

Salvador Espriu va morir a Barcelona l'any 1985. El 1980 la seva obra poètica va ser traduïda al castellà. El poeta va assimilar des de molt jove la cultura clàssica fet que li va permetre, gràcies al seu talent,  versificar de formes molt diverses. També va escriure interessant obra teatral en la qual jo hi destacaria, especialment, Antígona -la guerra civil com a tragèdia fratricida,  signada l'any 1939-  i Una altra Fedra, si us plau, aquesta última, que data de l'any 1971, va ser un encàrrec de l'actriu Núria Espert.  

Fotografia extreta de vidacreixent.org.