 |
| Torah-Fotografia flickr |
La història ens explica com Eléazar, un orfebre jueu, que molts anys endarrere, havia vist a Roma com el comte Brogni manava executar la seva dona i els seus fills, ara s’ha d’enfrontar a un càstig cristià per haver treballat en festa de precepte. Eléazar té una filla, Rachel. Rachel estima en secret un home, Leopold. Leopold, que es fa passar per jueu atret pel seu amor cap a Rachel, és en realitat cristià i casat. La seva esposa, la princesa Eudoxie encarrega una joia a l’orfebre Eléazar. Rachel i el seu pare visiten a la princesa i poden constatar com Leopold és el seu marit però Rachel en un acte d’amor i valentia confessa el seu sentiment envers Leopold i, pare i filla, són condemnats a mort. L’acció se situa a Constança durant el concili de 1414. Com a representat de Joan XXIII de Pisa hi ha el comte Brogni que, assassinada la seva família, ha esdevingut cardenal. En un enfrontament amb Eléazar, aquest explica a Brogni que l’incendi que va acabar amb els seus va deixar un nadó viu. Només l’espectador sabrà que el nadó va ser salvat per Eléazar i que, coses de l’òpera, no n' és d'altra que la que tothom creu la seva filla, la jueva Rachel. Abans d’anar al patíbul, Eléazar canta una de les àries més belles que hagi pogut cantar mai un tenor, “Rachel, quand du Seigneur”. Aquesta ària, clarament inspirada en els místics i sublims cants de sinagoga, fluctua com una psalm i un homenatge a la sagrada religió d’Eléazar i el personatge la canta gairebé al final, final que no s'ha d'explicar.
“La juive”, malgrat el títol, va agradar molt a Richard Wagner que va poder inspirar-s’hi per “Els mestres cantaires de Nuremberg” prenent el martelleig d’Eléazar , l’orfebre per passar-lo a Hans Sachs, el sabater, quan pica les soles de les sabates que recompon. És ben curiós que una òpera marcadament jueva servís per una altra òpera que, a dir d’alguns experts, conté, en essència, els elements més bàsics del nazisme exposats en el monòleg de Hans Sachs. Menys estrany és que “La juive” entusiasmés a Gustav Mahler també jueu com Fromental Halevi i, com ell, gran coneixedor de la música del seu poble.
He portat dues versions de la preciosa peça musical. La primera ens la canta el gran tenor francès Georges Thill que en fa una creació canònica, la segona està interpretada pel tenor estatunidenc Neil Schicoff i més que una creació, ens ofereix un Eléazar reencarnat.
Saber les vostre opinions serà un premi per mi.
Rachel quand du Seigneur
la grace tutelaire
A mes tremblantes mains confia ton berceau,
J'avais à ton bonheur
Voué ma vie entière.
Et c'est moi qui te livre au bourreau!
J'avais à ton bonheur
Voué ma vie entière,
Et c'est moi qui te livre au bourreau,
Et c'est moi qui te livre au bourreau!
Mais j'entends une voix qui me crie:
Sauvez-moi de la mort qui m'attend!
Je suis jeune et je tiens à la vie,
Ô mon père épargnez votre enfant,
Je suis jeune et je tiens à la vie,
Ô mon père, ô mon père, épargnez votre enfant!
Ah! Rachel, quand du Seigneur
La grâce tutélaire
A mes tremblantes mains confia ton berceau,
J'avais à ton bonheur
Voué ma vie entière.
Et c'est moi qui te livre au bourreau,
Et c'est moi qui te livre au bourreau!
Et c'est moi qui te livre au bourreau,
Rachel, je te livre au bourreau!
Rachel, c'est moi, moi,
moi qui te livre au bourreau!
Et d'un mot, et d'un mot arrêtant la sentence,
D'un mot arrêtant la sentence
Je puis te soustraire au trépas!
Ah! j'abjure à jamais ma vengeance,
J'abjure à jamais ma vengeance,
Rachel, non tu ne mourras pas!
[ Merci à Dédé65 d'avoir ajouté ces paroles ]
Video de Georges Thill: Jacquesurius
Video de Neil Schicoff: melchiorfa
