divendres, 24 de juliol del 2009

L’ESCRIPTURA: TAMBÉ UN JOC


Es poden fer, per exemple, dues llistes de sis paraules cadascuna disposades una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Seguidament, s’enumeren per separat, en aquest cas d l’u al sis. La numeració pot ser correlativa o bé saltada, a plaer dels contistes. El següent pas consistirà a casar els números de la primera llista amb els de la segona fent així parelles de paraules. Amb cada una de les parelles resultants intentarem construir un conte breu. Un “contet “ és com a mi m’agrada dir-ne ja que les denominacions “microcontes” i “relats hiperbreus” , les respecto, però no m’acaben de fer el pes. Prefereixo “contet” per senzill i proper i, sobretot, per petit.
L’hivern passat vaig fer alguns exercicis partint d’aquesta fórmula . Es pot prendre com un joc divertit però també admet -no hi ni barreres ni fronteres- les vessants més serioses. Hem d’escriure el que se’ns acudeixi comptant solament amb dos mots sense cap connexió aparent i procurant no passar de les deu línies. No cal fer aquestes minúscules composicions contrarellotge. És millor escriure-les amb calma i, si convé, refer-les perquè, malgrat la brevetat obligatòria, cal dotar-les d’un contingut coherent i tan ben expressat com ens sigui possible.
Els exercicis d'aquesta mena potencien l'enginy i la capacitat de sintèsi verbals. Aquesta última frase no vol ser un missatge d'autoajuda. L'afirmació és lògica i real.
M'atreveixo a deixar dues mostres dels meus intents en l’aventura dels contets . Desitjo que us agradin però la crítica també s’admet.



PAPALLONA-FORN ( I )

LA PAPALLONA ES VA SENTIR EMBRIAGADA I DE SEGUIDA VA SABER QUE AQUELLA ESTRANYA OLOR QUE LI ARRIBAVA LA MATARIA D’UN MOMENT A L’ALTRE. DE SOBTE, ABANS DE MORIR, VA RECORDAR QUI ERA: UNA PAPALLONA QUE UN NEN HAVIA DIBUIXAT EN UNA PARET DEL CAMP D’EXTERMINI D’AUSCHWITZ. DE SEGUIDA VA ENTENDRE QUE AMBDÓS, L’INFANT I ELLA, MATEIX HAVIEN DE COMPARTIR EL TRÀGIC DESTÍ FINAL: UN FORN. I VA ESPERAR, RESIGNADA, LA MORT DAMUNT LA PIZZA QUASI CUITA.

ESPERPENT-QUADRE (II )

EL SENYOR VA FER RETIRAR EL QUADRE DE LA SALA D’ESTAR PERQUÈ ELS SEUS VISITANTS, QUAN EL VEIEN, FEIEN UNA GANYOTA DE DESGRAT COM SI LA DAMA ALLÀ PINTADA ELS RESULTÉS GROTESCA COM UN ESPERPENT. VA DONAR EL QUADRE A UN MUSEU IMPORTANT I, AVUI DIA, ELS VISITANTS FAN CUA PER ENTRAR A LA SALA ON LA DAMA EN QÜESTIÓ HA ADQUIRIT L’STATUS DE SÍMBOL DE BELLESA.

Logo: Blog le monde

6 comentaris:

josep ha dit...

Glòria,
Felicitats pel nou bloc. Nosaltres hem estat uns quants dies desconetats i poc a poc anem reprenent les visites als amics.
Ben segur que t'anirem llegint com sempre.
Una abraçada

Joaquim ha dit...

Glòria, és un joc enginyós amb moltes possibilitats. Ho provaré.
Aquest del quadre m'ha agradat.

pfp ha dit...

ARENA/AMIGA

los pies se hunden en la arena mojada, el mar tíra con fuerza hacia el horizonte, tan lejos, tan cerca como tú, amiga Gloria.

Josefina ha dit...

Visualizar...............palabra


A veces necesito visualizar tu
imagen, oir tu voz, sentir tu aroma, tomar tu mano, pero todo ello queda cumplido en tu palabra.

Tosca ha dit...

Me apunto al juego! Me parece una divertida manera de poner en practica el poder de la palabra.

Gràcies Glòria!

GLÒRIA ha dit...

Josep,
Sigues molt benvingut al meu blog. Aquesta benvinguda va també-d'altra manera no seria possible-per la Glòria. Ullant el vostre Cafè ja estic al corrent i, us en deixo constància, de la vostra sortida a l'estranger.
Una abraçada!

Joaquim,
Com que no tens feina i fas l'In fernem Land en un tres i no res i t'aburreixes, mira, tens un passatemps més. Segueix alegrant-te i alegrant-nos la vida.
Ki...sss

Pilar,
Que el mar empuje al horizonte o el horizonte empuje al mar. El caso es que nos vaya acercando.
Te salió un lindo poema como dirían en Argentina.

Josefina:
Otra poeta. Te leo. Leo lo que has construido con dos palabras y a mi sólo me queda una: Gracias.

Tosca,
És un joc divertit i creatiu. La paraula té poder i tu també Floria nostra!
Baci