dilluns, 2 de novembre del 2009

RITUAL




Aroma d’algues a la pell per conjurar l’amor. I si aquest amor ve i decideix prendre-la, caurà a terra el delicat mantell que li cobreix el cos i esdevindrà l’ estora suau on ambdós es podran estimar ignorant el temps. I desprès del combat, humits, laxos i escabellats, com dues joves aus passada la tempesta, jauran gairebé immòbils, per fer eterna la glòria del moment. Però l’amor no entra a casa i, un cop més, ella es plany pels exquisits ungüents vessats en va sobre la seva menystinguda pell. I en un embat veloç inicia mitja festa i comença a besar-se braços, llavis i mans. Les dents excaven fins a trobar, inesperat, el principi d’un nèctar saborós. Aspira amb trist anhel l’enigma de la seva pròpia olor. I continua, i persisteix i del seu cos n’ aprèn indrets insòlits. Se sent muntanya i llac. Se sent flor i oceà. En silenci reclama un destí compartit que se li nega.

S’ abraça fort. S’estreny a si mateixa. Els braços perfumats i mòrbids envolten el seu cos amb fèrria decisió i ara ella és un amant enrabiat, encès d’enyorament. Ulls closos i ungles cegues assedegades de la seva sang sola. Per fi sap que aquell amor d’ella per a ella és l’únic amb què pot comptar.

g.a.p.

Fotografia: Quadre de Balthus. Títol no trobat.

12 comentaris:

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Quanta sensibilitat i sensualitat respira aquest text, suggereix tantes coses... i una solitud que el lector és capaç de palpar i fins i tot sentir com un caldfred en la seua pròpia pell.

BuenasMigas. ha dit...

Quina manera més bonica d'expressar la sensualitat i la nostàlgia d'aquest quadre. El text que has escrit és preciós, Glòria.

Un petó gran.

josep ha dit...

Com sempre, un post ple de sensibilitat i magníficament il·lustrat. Una abraçada

pfp ha dit...

este texto no necesita título, de tan obvio y manido que pudiera ser, le quitaría belleza al relato...

mejor así, sin duda.

enhorabuena g.a.p.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória; Quina manera d'expressar sensualitat i bellessa i a la vegada solitud i nostàlgia... em quedo amb totplegat¡. Josepb.

Oreto Doménech ha dit...

Uau, Glòria. He quedat impressionada! Felicitats.

Francesc ha dit...

Quina delicadesa a l'hora d'expressar les sensacions! Quina manera tan bonica de jugar amb el llenguatge! M'ha encantat el teu escrit. Fantàstic!!! Si les lletres pugueren aplaudir, ho farien una bona estona.

GLÒRIA ha dit...

Manel,
Defineixes el què el text vol transmetre. Gràcies!

Anna,
El text el tenia des de feia força temps. la feina va ser trobar un quadre que hi anés bé. Vaig buscar i vaig tenir sort. Celebro que t'hagi agradat.
Molts petons!

Josep,
M'ha agradat molt que t'agradés. No tinc altra paraula que gràcies i una abraçada.

Pilar,
En tu honor yo lo dejo sin título, ya ves.
Los abrazos de siempre, no. El del día.

Josepb,
Davant la generositat dels teus elogis quedo en silenci.
Gràcies Josepb!

Oreto,
No esperava una exclamació així. T'abraço, Oreto!

Francesc,
Mira que n'ets d'original, xiquet! "Si les lletres pugueren aplaudir...". El premi és tenir-te, tenir-vos ací i dedicar-me uns minuts.
Besades!

Joaquim ha dit...

Un text magnífic Glòria, un poema en prosa, del tot colpidor.
L'enhorabona més sincera.

pfp ha dit...

Gloria, un ritual ya, las gracias y un gran abrazo

GLÒRIA ha dit...

Gràcies Joaquim. Un petó.

Pilar:
Otro gran abrazo nada ritual.

GLÒRIA ha dit...

Com autora d'aquest blog desitjo aclarir que l'experta en art Edipa Maas m'assegura que el quadre que s'atribueïx a Balthus no és del celebrat pintor. Sí que és còpia d'un Balthus el quadro que penja de la paret.
Per tant i atès que no conec l'autor del quadro, si algú me'l facilita li agrairé. D'altra banda i, com toca, jo també faré una cerca.
Us demano disculpes i també a Balthus. Gràcies.