dimarts, 30 de març del 2010

MAR DE PEDRA


Oda a Girona

Núvia dels meus vint anys, quin malfat passa en els teus murs,
que l'herba s'hi marceix i  cova un malestar en cada passa
que l'odi sotja i la traïció engoleix?

Miquel de Palol Felip (1885-1965)

Tingueu dies de pau. Tornaré!

Fotografia: GIRONA, pintura de Josep Perpiñà 

10 comentaris:

josep ha dit...

Glòria,

Extraordinari preludi de vacances.
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Josep,
Gràcies per aquest exagerat "extraordinari". Aquest breu post és, sobretot, un desig d'hores plàcides per a tots.
Una abraçada per tu i la Glòria.

BuenasMigas. ha dit...

Fins a la tornada, Glòria. Passa-ho molt bé.

Girona enamora.

GLÒRIA ha dit...

Tu també, Anna superchef!

Mireia ha dit...

Glòria, t'acabo de decobrir. T'enllaço al meu blog, on hi trobaràs molta literatura. Si tens ganes ja t'hi passejaràs.
Petons

Joaquim ha dit...

Glòria, bon i merescut repòs.
La setmana vinent ens ho expliquem

GLÒRIA ha dit...

Mireia,
Benvinguda! Ja em passejaré pel teu blog que ja he enllaçat. Espero que ens sovintejem.

Joaquim,
Tu ja reposaràs quan tornis perquè, de ben segur, que hauràs fet moltes coses de les que els teus amics en tindrem constància.

Barbebleue ha dit...

Feliz y pacífico descanso con ese "Mar de Pedra" que tan cercano me resulta.

GLÒRIA ha dit...

Casi puedo imaginar el porqué, Barbe.
Disfruta tu también de esta felicidad que sabes merecer.

Alberto Granados ha dit...

Todo un lujo de poema. Es de agradecer el traductor, que me facilita mucho la lectura de tus posts.