APRENENT SICÍLIA (II), BELLINI, TAN JOVE!

Casa natal de Vincenzo Bellini- Catània

Vincenzo Bellini, fill i net de músics, va néixer a Catània (Sicília) l’any 1801 i va morir a Puteaux (França) el 1835 quan només tenia –és fàcil de comptar- trenta quatre anys. Degut als ensenyaments musicals que de ben petit va rebre del seu pare i del seu avi, Bellini tocava ja molt bé el piano a l’edat de sis anys. El 1819, l’ajuntament de Catània li va concedir una beca per estudiar al conservatori de Nàpols. Allà es va formar en la coneguda com a “escola napolitana” que propugnava una composició de melodies pures i sense embelliments.

Bellini va començar component música sacra, de cambra i simfònica però es va fer molt famós per la autoria de belles àries pensades per veu acompanyada de piano.

El jove músic va ser requerit pel Teatro alla Scala de Milà, naturalment, a fi de compondre una òpera. A Nàpols va deixar la seva estimada Maddalena Fumaroli ja que el pare d’ella es va oposar radicalment a tenir un gendre músic.

Va ser molt apreciat al Teatro alla Scala amb òperes com Il Pirata i La Straniera i va ser reconegut com l’únic compositor italià d’òpera amb un estil oposat al de Rossini. Bellini adequa la música al drama i dóna preferència al cant expressiu en contraposició al cant amb floritura.

Quan Bellini viatja a Paris fa la coneixença de músics importants entre els quals Frederic Chopin. Està provat que l’un influeix en l’altra. El compositor sicilià estava ben a punt de compondre una òpera en francès però una infecció intestinal va acabar amb la seva vida.

Va ser enterrat al cementiri parisenc de Père-Lachaise just al costat del seu amic Chopin i també de Cherubini. L’any 1876 la seva tomba va ser traslladada a Catània on resta enterrat a la catedral.

Tot i que jo he caigut rendida més d’un cop davant el geni melodista de Bellini, sempre he trobat que l’orquestra, en les seves òperes, existia molt poc i tanmateix els estudiosos asseguren que en ell es troben ressons dels cants de l’antiga Grècia i és capdavanter en l’utilització dels silencis. En cap moment se l’ha considerat un músic enquadrat en la moderna tradició europea. Músics actualíssims com Bruno Maderna i Luigi Nono mostren la seva influència.

He portat una de les meves àries predilectes “A te, o cara” de la bellíssima òpera “I puritani”. En ella podem assaborir l’exquisida línia melòdica, el sumptuós to d’oració que eleva a l’estimada a cims embriagadors on respecte i amor s’uneixen en un tot perfecte. He triat el magnífic Alfredo Kraus perquè escoltant-lo, fa anys, vaig descobrir aquest diamant muntat a l’aire.

Video Álvaro95 -Fonts: Wikipèdia