 |
| Palazzo Tomasi a Palermo on va viure els seus últims anys el príncep de Lampedusa. Actualment encara hi viuen membres de la família Tomasi. |
El meu pare havia
vingut a anunciar l’assassinat del rei Umberto, esdevingut a Monza la nit
anterior, el 29 de juliol de 1900. Repeteixo que veig totes les ratlles de llum
i d’ombra del balcó, que sento la veu excitada del meu pare i el soroll del
raspall que cau sobre el vidre del lligador i l’exclamació pietosa de la bona
de la Teresa,
que torno a sentir la sensació de defalliment que ens envaí a tots; tot això, però, resta separat permanentment
de la notícia de la mort del rei. El sentit històric, diguem-ne del fet, se’m
comunicà més tard, i aquest serveix ara per explicar la persistència de
l’escena en la meva memòria.(...)
Els llocs de la
meva infància
Capítol primer
D’antuvi la nostra
casa. Me l’estimava amb bogeria i encara me l’estimo ara que, des de fa 12
anys, no és sinó un record. (...) Em serà doncs molt dolorós evocar la Desapareguda estimada
tal i com ella va ser fins a l’any 29, amb tota la seva integritat i bellesa, i
com va continuar sent, malgrat tot, fins al 5 d’abril de 1943, dia que les
bombes arrossegades de l’altra banda de l’Atlàntic la cercaren i la destruïren.
(...)
Els llocs de la
meva infància
Capítol segon
Cal Lampedusa
La casa de Palerm,
nogensmenys, posseïa també unes dependències al camp que en multiplicaven els
atractius. Eren quatre: Santa Margherita Belice, la vil·la de Bagheria, el
palau a Torretta i la casa al camp a Raitano. També hi havia una casa de Palma
i el castell de Montechiaro, però no hi anàvem mai.
La preferida era
Santa Margherita, on passàvem molts mesos, fins i tot a l’hivern. Era una de
les cases de camp més boniques que jo hagi vist mai. Construïda l’any 1680, cap
el 1810, el príncep Niccolò Filangeri di Cutó, pare del besavi matern, la va
restaurar del tot arran del sojorn llarguíssim que hi feren Ferdinando IV i
Maria Carolina forçats durant aquells anys a viure a Sicília, mentre a Nàpols
regnava Murat. (...)
Els llocs de la
meva infància
Capítol tercer
El viatge
He volgut
transcriure fragments de les memòries que el príncep Giuseppe Tomasi di
Lampedusa, inoblidable autor de El Guepard, va escriure ja en edat adulta i amb
la convicció que mai serien llegides per ningú.
Ja que m’he fet amb
un passatge per viatjar a Palerm el proper 23 de març, m’he sentit lògicament
atreta per preparar, ni que sigui per sobre, la setmana que, si tot va com ha
d’anar, passaré a la illa. De cop i volta em venen al cap molts escriptors de
diferent calat, la ineludible màfia i la mestrívola trilogia d’Il Padrino que
tan bé deu reflectir-la i, naturalment, les cançons que Roberto Alagna oblidant el tenor seductor que sempre representa, canta meravellosament en el dialecte
de la terra dels seus pares velles cançons d'amor, gatzara i melangia.
No obstant i això
serà difícil que d’aquí que me’n vagi no tornin a sortir fragments d’aquest
llibre encantador on Lampedusa conta els seus records de nen i, contràriament
al que ell hi escriu, han estat i seran llegits per molts lectors inquiets. L'elegància i la concisió de Lampedusa el distingeixen d'una gran majoria d'escriptors mitificats en vida. Una sola obra i un editor intel·ligent -l'escriptor Giorgio Bassani- l'alcen com el cànon que és de la llengua italiana moderna. Només ens hi faltava el gran artista milanès Visconti per convertir en imatges aquesta meravella escrita no solament sense trairla sinó honorant-la.
TOTS ELS CONTES
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Traducció Rossend Arqués
Émpuries Narrativa - Barcelona 1988
------------------------------------------------------------------------------------
El proper dijous dia 28 presentarem el poemari Les ales del silenci a la llibreria Saltamartí de Badalona, carrer Canonge Baranera, núm. 78,
TOTS HI SOU CONVIDATS !!!
